diumenge, 5 de febrer del 2012

FRANCINA GILI RAMON

Volent ser fidels a la pretensió exposada en l’inici del bloc, ens agrada poder mostrar aquí dones que actualment i amb el seu anonimat, van treballant per eixamplar els camins que les nostres avantpassades van encetar.

Us presentem una escriptora a qui agraïm hagi volgut participar.

Barcelona, 10-07-1944


EL PLAER DE LES PARAULES

Escriure, aquest acte on aboquem amb paraules el que volem expressar, pot ser una distracció plaent i en alguns casos una mena de patiment voluntari.

Hi ha qui ho considera un alliberament personal i també qui cerca poesia en la bellesa d’uns mots. Escriure és tot això i molt més: escriure és un joc creatiu apassionant.

Deixem a part la gran literatura que requereix professionalitat, i parlem només dels petits relats que qualsevol de nosaltres podem publicar en un blog. A l’hora d’escriure, és bàsic que el tema ens motivi, que hi hagi un batec al darrera. Els escrits que transpiren vida i responen a pensaments autèntics no necessiten construccions enrevessades per despertar interès. També és important seleccionar amb cura les paraules, mesurar-les, esbrinar el seu sentit. Les paraules són l’eina, el vehicle que cal conduir bé perquè el relat circuli per bon camí, i, amb elles, convé també triar el to que ens vingui més de gust: tant podem abordar un tema transcendent i mirar de treure-hi ferro, com elevar una senzilla anècdota a categoria superior. No hem de tenir por de ser imaginatius. El patiment pot començar quan hem de lluitar en la selva de l’ortografia i la sintaxi, ja que sempre podem patinar amb alguna peça fora de lloc. Per això cal que tinguem a mà un bon diccionari i un corrector solvent. Com una planta amb brancam sobrer, hem d’esporgar i llençar a la brossa tot el que allargui l’escrit innecessàriament. Un cop enllestit, cal deixar-lo reposar una nit, rellegir-lo a l’endemà i si convé, polir-lo.

El full en blanc ens convida, oferint temptador tota mena de possibilitats; reeixir en el repte depèn de la inspiració i de l’empeny que hi posem, però no oblidem el que és més important: si pel camí hem fet un esforç d’introspecció, segurament haurem gaudit del plaer que proporciona escriure.

2 comentaris:

  1. Que encertades heu estat en publicar aquest escrit. Us felicito
    Carme

    ResponElimina
  2. quin greu amb sap, lo nostre es diu despedir-nos a la francesa, pro a en Joan l`hi han agafat els cinc minuts......... No sabiem com trobar algun cos de vosaltres i certament ens ha sigut molt fàcil. En guardem un molt bon record. Molts petons Joan i Àngels

    ResponElimina