dissabte, 28 de gener del 2012

LLUÏSA VIDAL I PUIG

Barcelona, 02-04-1876 - 22-10-1918

Va ser la primera dona que es professionalitzà en la pintura a Catalunya. Considerada la pintora més destacada del modernisme, va tenir la voluntat de dedicar-se professionalment a l’art i a l’ensenyament.

El 1898 realitzà la seva primera exposició al cafè “Els Quatre Gats”, lloc de reunió d’artistes modernistes i on fou la única dona. També en el mateix any va exposar a la IV Edició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona. En el context cultural del modernisme barceloní, la seva trajectòria ha quedat pràcticament oculta després dels grans noms masculins del modernisme. Tot i la seva curta carrera és una de les artistes més importants del seu temps.

Va néixer el dia 2 d’abril de 1876. Fou una de les poques artistes de l’època que, després de formar-se a Barcelona, sortí a l’estranger per estudiar.

A París no només aprengué pintura, també a més de vendre una obra per 100 francs (El bust d'un personatge), conegué l’ambient bohemi, sense participar-hi, i el cultural. Amb les germanes Dreyfus, visità la seu de La Fronde, un diari escrit, composat, imprès i publicat per dones des del 1897; allí descobrí l’ideari feminista. Quan arribà a Barcelona s’afilià al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d'aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d'aquest entorn, de la seva família i de les persones amigues. Des de París viatjà també a Londres. Lluïsa Vidal va pintar molts retrats a la sanguina i a l’oli, una tècnica que sempre dominà excel·lentment.

Col·laborà en la revista “Feminal” on signava com a «Lluïsa». El 1910 s’incorporà a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, creat per Francesca Bonnemaison, del qual fou presidenta del Tribunal d'exàmens i jurat de la secció d'art. També participà en el Patronat d'Obreres de l'Agulla, fundat per Dolors Monserdà, i en “La Llar, la residència per a estudiantes i professores fundada per Carme Karr.

Lluïsa Vidal fou una dona afectuosa, independent i generosa a qui l'esclat de la 1ª Guerra Mundial commogué força. Va formar part del “Comité Femení Pacifista de Catalunya”, des del qual es dissenyà una postal per a la pau per enviar-la als dirigents dels països bel·ligerants, en la qual se'ls instava a acabar el conflicte.

Aquesta dona activa i compromesa socialment visqué de la pintura, ajudada de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat Nonell, i de les col·laboracions en revistes. Sempre gaudí de bones crítiques encara que la seva obra es qualifiqués de varonil, qualificatiu positiu per als crítics de l’època.

Va morir precipitadament degut a una epidèmia de grip el 16 d’octubre de 1918. Fou considerada una pintora excepcional dins la seva generació però sobretot degut a la seva condició femenina. Els crítics, no estaven habituats a un estil de pintura femenina que no fos de tipus floral, per tant, no sabien com classificar-la. Vidal com moltes de les millors pintores catalanes ha estat sepultada per la història d’una manera aclaparadora.

1 comentari:

  1. Una narració interessantíssima. És molt important donar a conèixer aquestes dones. Un gran treball de recerca. L'enhorabona.

    Anna M. Moya

    ResponElimina