dimarts, 10 de gener de 2012

DOLORS ALEU RIERA

Barcelona, 03-04-1857 – 02-02-1913

Fou una metgessa catalana, la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol, i la segona en assolir el títol de doctor.

Filla úica, educada per professors particulars i als 5 anys ja sabia llegir. Quan va finalitzar els estudis universitaris, que va acabar amb la qualificació d’excel·lent en totes les assignatures, va tenir moltes dificultats per poder fer l’examen de llicenciatura. El dia 1 d’octubre de 1881 li van comunicar que es podia matricular de les assignatures de doctorat que havia sol·licitat dos anys abans.

La seva lluita, junt amb Martina Castells (primera dona en assolir el doctorat, el 4 d'octubre de 1882) li va permetre llegir la tesi doctoral quatre dies després que la defensés Castells. Es doctorà a Madrid el 8 d’octubre de 1882. Les seves demandes i les de Maria Elena Maseras (primera dona catalana matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, curs 1872-73) van tenir ampli ressò en els diaris de la època, i van originar un debat en el si del Consejo de Instrucción Pública (òrgan administratiu i consultiu que depenia del Ministeri de Governació) per aconseguir l’obtenció del títol, i poder exercir la professió.

Es va casar el 1883 amb Camilo Cuyàs Martí, barceloní de família burgesa i de professió agent de borsa. Van tenir dos fills, Joan i Camil. Aleu va viure i exercir primer en un edifici de la Rambla del Liceu i després es traslladà a Rambla Catalunya 31, on exercí la medicina durant 25 anys.

Obtingué una àmplia acceptació entre tots els sectors socials, i comptava entre les seves pacients femenines des de membres de la burgesia, passant per artistes, dones acollides en institucions benèfiques i infants de la Casa de la Caritat de Barcelona. En els inicis de la seva professió va escriure en una ocasió: "En els pocs mesos que porto de pràctica, he visitat malaltes que feia més de 6 anys que tenien una dolença, i que em van declarar que haurien deixat que en passessin molts més, si no haguessin tingut ocasió de consultar amb una senyora”.

El seu fill Camil que ja era metge va morir als 23, d’una tuberculosis aguda que es va encomanar a l'Hospital Clínic, on havia començat a exercir com a internista. Aquesta circumstància va precipitar la mort de Dolors, que va ocórrer el 1913, als 56 anys. Al seu enterrament van assistir personalitats de l’època i els nens i les nenes de la Casa de la Caritat als qui durant tants anys havia atès de forma gratuïta.

Va ser professora d'higiene domèstica a l'Acadèmia per a la Il·lustració de la Dona, fundada per Esmeralda Cervantes i ubicada al número 10 de la Rambla de Canaletes.

També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones,especialment en l’àmbit de la maternitat, com ara Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños.

Aquesta placa está en un petit espai ajardinat a la part baixa del Raval, just al davant de l'ambulatori de Peracamps, de la ciutat de Barcelona.

2 comentaris:

  1. Molt interessant el vostre blog, m'agrada llegir les biografies que publiqueu.

    Anna M. Noya

    ResponElimina
  2. Teniu feina per estona perquè de dones amb vida interessant a Catalunya n'hi ha moltes i segurament ben desconegudes. Endavant!

    ResponElimina