Margarida Rugall nasqué a principis del segle XVI.
Era originària de casa Rugall de la
Coma de Mont-rós, (actualment Vall fosca). Va canviar de
residència al casar-se amb un jove d’un poble de l’abadiat (Monestir Santa
Maria de Gerri) de Gerri de la
Sal.
Al quedar-se vídua va tornar-se’n a la Coma. S’instal·là primer a
Mont-rós a casa d’un familiar i finalment a Paüls, a casa del seu germà Pere
Rugall; es guanyava la vida treballant de llevadora, sanadora i remeiera.
El seu retorn estigué envoltat d’un aire de
sospita, donada la coincidència en el temps de la seva arribada, amb una cacera
de bruixes que s’estava duent a terme a l’abadiat de Gerri.
Aquesta situació possiblement fos la conseqüència
de la seva marxa a Lleida als vols del 1528. Però fou en aquesta ciutat on la
van empresonar acusada de bruixa, judici que va poder eludir pel fet d’estar
embarassada. Llavors tornà a Paüls amb la seva família. Al llarg de la seva
vida sembla que va ser jutjada diverses vegades per bruixa fins que el 4 de
gener de 1548 davant d’un tribunal civil presidit pel procurador general del
Marquesat de Pallars fou condemnada per bruixa
Existeix un document essencial pels historiadors i
els antropòlegs d’avui, que permet conèixer que la seva confessió, primer sense
pressions però després sota tortura, fou essencial per la seva condemna.
Gràcies al text del seu procés, sabem que la vida i la
pràctica real d’aquesta dona s’allunyaren força dels estereotips sobre la bruixeria
de l’època, demostrant en canvi un ampli coneixement sobre els remeis i la cura
dels cossos. Els seus veïns s’hi refereixen com a “metgessa”, i expliquen com
amb certes herbes i oracions hauria guarit diverses persones a la Coma, especialment infants.
Ella mateixa parla de la seva feina de llevadora i de guaridora, utilitzant
elements com ara herbes, oli, llana, cera o encens, així com diverses bevendes
per a dones o per a contraverí. Margarida arriba fins i tot a narrar un ritual
de curació consistent en el recitat d’una oració sobre els cabells o les cintes
de les persones malaltes, el dolor de les quals es carregava sobre les
espatlles de Margarida mentre afluixava en aquelles.
Aquestes pràctiques curatives de tipus tradicional eren
perseguides en el context de la cacera de bruixes i contrastaven amb la
presència d’una nova figura, la dels metges vinculats a la nova ciència mèdica
universitària. Margarida Rugall representa doncs una més dels milers de dones
hereves d’una determinada visió del món que incloïa una pràctica de la salut de
tipus magicomedicinal; dones que serien perseguides i condemnades en un moment
d’imposició d’un nou ordre simbòlic, posant així les bases mentals de la
modernitat.
Els documents existents que ens donen coneixement d’aquests
fets, no permeten certificar l’execució de Margarida tot i haver estat
condemnada, ja que hi manca el darrer foli de la condemna. Sabem tanmateix que 28 anys després d’aquells
fets, es dugué a terme una nova cacera de bruixes a la Coma de Mont-rós. En ella es
detingué i interrogà a una dona gran, nomenada Margarida Rugall, i de la què
els testimonis asseguraven que havia estat presa temps enrere al castell de
Sort, acusada de bruixa.
A partir de la localització d'una sèrie de processos judicials de l'any
1548, celebrats al marquesat de Pallars i conservats a l'Arxiu Ducal de
Medinacelli (ADM), es va decidir abordar un tema tan complex i controvertit com
és el de la bruixeria. Es tracta de cinc processos contra tres homes i dues
dones de la Vall Fosca (Pallars),
territori que disposa d'un dels primers texts legals contra la bruixeria a
escala europea i en el que trobem a més una sèrie de sorprenents pervivències
culturals fins a dia d'avui.
Entre 1450 i 1750, la major part de regions
d’Europa van conèixer diverses onades repressives que s’ha convingut a anomenar
la cacera de bruixes.
A Catalunya,
l’historiador Joan Reglà va avançar, ja fa alguns anys, la xifra de 400
execucions, una quantitat que semblen confirmar, potser fins i tot a l’alça, els
processos locals que han estat publicats.
Comentari
de les autores del bloc.
En el
treball que estem fent de recerca de dones del nostre país, ens ha causat una
gran sorpresa conèixer la existència de la Margarida Rugall,
ja que el poble on ella ha viscut, Mont-rós, és on hi ha la casa pairal de la
mare d’una de nosaltres.
Hola!
ResponEliminaUna idea fantàstica ple blog i la història de Margarida Rugall molt dura. Gràcies per apropar-nos la vida d'aquestes dones.
Una abraçada,
Olga Pérez
Acabo de descobrir el blog i us felicito. Estic fent un treball sobre la Vall Fosca i m'he trobat amb aquestes informacions tan interessants. Seguiré investigant...
ResponEliminaI us deixo un text sobre la Margarida:
ResponEliminahttp://mildimonis.blogspot.com.es/2013/07/amarga-marga-rugall.html