Ens plau i molt que la nostra companya Maria Aguadé
Bover, ens presenti una altra dona anònima, la seva padrina. Dona que amb el
seu immens treball i esforç, va aconseguir ser una gran emprenedora; un
veritable exemple.
La Franja 1884 - Barcelona 1969
Va néixer a la Franja al 1884. La feina del pare, però, peó de camins,
els va dur fins a Berga on hi va passar la seva infantesa. Allà va anar a
escola fins que la precària economia familiar va obligar a la més gran de les
tres germanes, ella, a posar-se a treballar, amb sis anys, d'aprenenta de
teixidora a la colònia Rosal.
Una intel·ligència
pròpia, i no pas adquirida amb l'estudi, la va fer destacar a tot arreu on
anava, fent amistat amb la gent més rellevant de la societat de l'època.
Ja adolescent, tota la
família es va traslladar a treballar a “Can Gomis”, on, tan ella com la seva
germana Mercè, van conèixer els que haurien de ser els seus marits.
Es va casar amb Josep
Puig i Font, un jove amant del teatre i fill del que regentava l'economat de la
colònia. Però les seves idees polítiques i la defensa d'un company de la
fàbrica que havia sigut castigat injustament els va fer marxar cap a Barcelona.
Un cop a la capital van
trobar feina a la fàbrica tèxtil Llimona,
però el destí els va fer trontollar una altra vegada i, amb el tancament
patronal del 1919, es van trobar sense feina i sense diners.
L'esperit emprenedor i
decidit de la Joana la va conduir a demanar un crèdit per obrir un negoci de
joguines a l'engròs. Es va dedicar en cos i ànima a fer prosperar el petit
comerç que havia obert i, al 1920, el va canviar en un magatzem de bijuteria a
l'engròs.
La seva visió clara pels
negocis la va fer engrandir el magatzem ràpidament i, el que havia començat
sent una petita botiga, es va convertir amb un negoci pròsper amb més de trenta
treballadors.
L'ànima de tot era ella,
però les lleis impedien que una dona en fos la propietària, per això la raó
social sempre va ser el nom del seu marit J. Puig i Font tot i que ell,
conscient de les seves mancances, es dediqués a feines molt més senzilles com
podia ser dirigir el taulell d'embalar o organitzar festes pel personal, cosa
molt revolucionària per l'època.
La Joana, o com li deia
tothom, la sra. Maria, freqüentava l'alta societat catalana, així com l'abadia
de Montserrat. A casa seva es feien tertúlies polítiques tan amb gent de la
generalitat d'esquerra, com de la lliga, com els mateixos monjos de Montserrat.
Això li va permetre, durant la guerra civil, poder ajudar a molta gent de tota
condició política. Per a ella tan sols era important l'honestedat cóm a
individu.
La seva gran personalitat
la feia una roca indestructible. Fins hi tot, en plena dictadura, va plantar
cara a gent afí al règim nazi que, per qüestions professionals, la visitaven al seu despatx.
De la mateixa manera, va ser una ferma defensora de la llengua i cultura
catalana.
Va morir a Barcelona al
1969 sense fills però amb l'estima incondicional dels seus nebots i fillols.
Era una dona amb una fe profunda que la va empènyer a donar en vida tot el seu
patrimoni per poder entrar a la casa del pare tal com hi havia sortit, amb les
mans buides de diners però plenes d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada